Estat de la qüestió

Caials continua actiu, però a un altre ritme. Les publicacions d’aquest bloc i el twitter així ho mostren. Però en aquest món en què la tecnologia marca la tendència, sembla que si no publiques… no hi ets.

Hi sóc. Però a un altre ritme.  

La gent que més em coneix ho sap, i em fan encàrrecs prudents (o potser no me’n fan). Quin és l’estat de la qüestió?
Embolicada amb el projecte Ciutats Vivibles, d’Entrepobles. I fent de professora a batxillerat, cicles superiors,i PFI. Gaudint de tot plegat. I disposada a gaudir de més coses, si el temps i les condicions ho permeten.

Així que, deixo aquesta entrada aquí. Com una mena d’ “aviso para navegantes”.

40 anys de feminismes| ElDiario.es – CatalunyaPlural

CatalunyaPlural

Opinions, 17 de maig de 2016. Article escrit com a col·laboradora de la Xarxa Feminista.

L’any 1976, la força i la il·lusió de més de quatre mil dones es van trobar al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Mort Franco, significà els inicis d’uns nous temps: celebraven les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquelles jornades, organitzades sobretot al voltant de les vocalies de dones de les associacions veïnals i dels grups d’autoconsciència, van ser la primera trobada on pogueren parlar de si mateixes i de la llibertat necessària per a ser, per a fer.

Cada 10 anys s’han continuat organitzant trobades de feministes d’arreu de Catalunya. Aquest any 2016 se’n celebraran els 40 anys, amb les  Jornades Radical-ment feministes que tindran lloc els dies 3, 4 i 5 de juny al Campus Ciutadella de la UPF. Però, 40 anys després, què ha canviat? On som? Què es demana? Com som?

Bona part de les reivindicacions d’aquell moment es mantenen vives. Moltes tenien a veure amb l’assoliment de drets: al treball, a l’avortament, al divorci. D’altres, amb allò que és indispensable per a poder gaudir de drets: la llibertat. Llibertat per estimar, per decidir sobre el cos, per a ser coeducades, per a ser mares o no ser-ho, en definitiva, per viure sense violències.

Les transformacions aconseguides per les dones des de l’any 1976 són innegables. Canvis que, necessàriament, han repercutit en la vida dels homes, en l’organització de l’Estat, dels temps i els treballs, en la vida de la comunitat. Però la feina a fer és encara ingent. La que Simone de Beauvoir va anomenar «la revolució silenciosa» ha sacsejat i debilitat progressivament estructures bàsiques de la nostra societat: la família entesa de forma tradicional, el treball remunerat o l’espai polític com a domini masculí, la sexualitat, etc.

Però, d’una banda, la resistència al canvi és important (i l’elevat nombre d’assassinats masclistes així ho mostra) i, de l’altra banda, transformacions d’una profunditat tan inabastable requereixen de temps per emergir, assajar, per reinventar les possibilitats cada dia, per assentar-se, per crear espais en els que pugui sorgir allò que és nou.

Un exemple: les dones ens hem incorporat de forma massiva i legítima al treball remunerat. L’estructura d’aquest treball, però, manté encara una segregació per tasques, per sous i per càrrecs entre homes i dones i no s’ha adaptat als canvis en els usos dels temps que comporta el fet que les persones encarregades de la cura de la família ja no facin aquesta tasca de forma tan exclusiva. De fet, no només no s’hi ha adaptat, sinó que l’obtenció de benefici econòmic és absolutament central en l’organització social, per damunt (o a costa de) la sostenibilitat de les vides de les persones i del Planeta.

Una de les claus de la subversió feminista ha estat ja no el trencament sinó la multiplicació del subjecte «Dona». «La Dona», singular i majúscula, ja no existeix més que en la ment d’algunes persones. Com tampoc existeix «L’Obrer» o «L’Home». L’actitud vital dels temps actuals està creuada per la multiplicitat i la diversitat, per la interseccionalitat i, potser també en part, per certa vivència de caos. En aquest magma de diversitats entrecreuades, es pot mantenir també un sentit de coherència, d’unitat, de solidaritat entre iguals, malgrat les categories hagin canviat o hagin difuminat les seves fronteres. Iguals, potser no tant entre nosaltres, sinó davant de quelcom: davant l’exclusió, la violència, davant l’homofòbia i la transfòbia, el masclisme, la guerra, l’abús i l’explotació econòmica o el racisme.

Així doncs, les jornades del 1976 foren «de la Dona» i les del 2006, «de les dones». Enguany, davant aquesta multiplicació del subjecte, l’organització de les jornades realitza un canvi simbòlic rellevant: seran per a «dones, lesbianes i trans», malgrat que aquest no sigui un canvi necessàriament compartit per totes ni que encara sapiguem exactament quines implicacions té o com gestionar-lo. Dones per totes aquelles que s’identifiquen amb el subjecte dona, independentment de la seva opció sexual. Lesbianes per totes aquelles que poden desitjar algú del mateix sexe però no se senten part de la categoria «dona» (que, no oblidem, és també una construcció social). I trans per totes aquelles persones que transiten entre identitats i categories sexuals.

Una altra transformació rellevant, ben recent, és que el feminisme o, millor els feminismes, han aconseguit certa legitimitat i visibilitat. Fins fa pocs anys, dir-se feminista en públic suposava, com a mínim, mirades censuradores. Avui, molts espais d’activisme i política ja no es pensen a si mateixos sense incorporar alguna veu feminista.

No podem obviar però que aquesta irrupció encara recent en l’arena de la legitimitat social i política provoca erupcions i una reactivació de les respostes agressives. Els insults rebuts per les diputades de la CUP en són un exemple, però només cal fer una mica de recerca al twitter per a trobar sense dificultat perfils que fomenten la misogínia, la violència contra les dones i l’odi als feminismes.

No podem tancar aquest text sense esmentar que els avenços d’aquests 40 anys en la prevenció, l’atenció i la recuperació dels casos de violència masclista són innegables, tant pel que fa a la legislació com pel que fa als serveis i recursos que s’han desplegat. Es queden, però, curts, davant l’aclaparador nombre de dones, nenes i nens que viuen situacions de violència masclista, i el nombre d’assassinats. Segurament, situacions que tenen relació amb una reacció agressiva de masculinitats en crisi davant els avenços fets per les dones tant pel que fa a drets, com pel que fa a possibilitats de ser i de fer. És urgent que l’incipient treball dels homes aliats dels feminismes es desenvolupi per tal de poder resituar, trencar, multiplicar i desenvolupar també les masculinitats, així com generar-ne nous referents.

Informe | Missió Internacional “Justicia para Berta Cáceres Flores”

image001Compartim la notícia que ha difós l’Associació Entrepobles:

L’assassinat de la Berta Càceres evidència que Hondures és un dels països més perillosos per defensors i defensores de Drets Humans.

Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, San Salvador, Madrid, Barcelona, Brussel·les, 11 abril 2016

En ocasió de la Trobada Internacional dels Pobles “Berta Càceres Vive” que avui s’inicia, i que durarà del 13 al 15 d’abril a Hondures, la Missió Internacional “Justícia per Berta Càceres Flores” conformada per parlamentaris/es, juristes i representants d’organitzacions i xarxes internacionals en defensa dels Drets humans, publica les seves observacions i recomanacions recollides a la visita al país del 17 i al 21 de març.

La Missió Internacional “Justícia per Berta Càceres Flores”, integrada per 15 parlamentaris/es, juristes i representants d’organitzacions socials, sindicals i en defensa de Drets Humans de diferents països, va desplegar una intensa activitat a Hondures entre el 17 i el 21 de març de 2016. Responent a la petició del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) i de la xarxa Nacional de Defensores de Drets Humans a Hondures, i d’una extensa xarxa de solidaritat internacional en suport al poble hondureny, va centrar la seva acció a demanar l’aclariment del brutal assassinat de la líder indígena lenca Berta Càceres Flores, la nit del 2 de març de 2016, i l’alliberament del dirigent social mexicà Gustavo Castro Soto, testimoni ferit en l’assassinat a Berta.

La Missió Internacional valora positivament la decisió del Ministeri Públic d’Hondures, anunciada el 31 de març, de retirar la “prohibició de sortir del país” contra Gustavo Castro, permetent efectivament el seu retorn a Mèxic i el retrobament amb la família i comunitat. En segon lloc, reconeix la decisió del Banc Centreamericà d’Integració Econòmica, anunciada l’1 d’abril, de suspendre el desemborsament al projecte Agua Zarca, una de les causes del crim polític contra Berta Càceres Flores, seguint les reaccions dels finançadors del projecte com FMO (Països Baixos) i Finnfund (Finlàndia). Davant d’aquests fets, la Missió es fa ressò de les valoracions del COPINH:”No hem de dubtar en que cap d’aquests punts han estat mitjançant concessions dels grups de poder que estan en joc, sinó que han estat èxits de la mobilització popular desencadenada dins i fora del nostre país“.

Entre les seves conclusions, la Missió destaca que Hondures s’ha convertit en un dels països més perillosos del món per defensors i defensores de Drets Humans i una debilitat manifesta de l’estat de dret, agreujats a partir del cop d’estat del 2009. Observa l’absència de garanties per al respecte als principis democràtics, llibertats fonamentals i drets humans així com la falta de voluntat política per acabar amb la impunitat imperant. Segons l’informe publicat avui, “el sistema de protecció dels Drets Humans de l’Estat hondureny no funciona” i que el Govern hondureny “ha fracassat en la protecció de la Berta Càceres Flores per incompliment de les mesures cautelars dictades per la Comissió Interamericana de Drets Humans“. La Missió tampoc perd de vista una “pràctica institucional que desconeix els drets de les víctimes de violacions dels drets humans com a titulars de dret“.

En l’informe es formula 25 recomanacions a l’Estat d’Hondures i altres institucions, com la Unió Europea, el Govern dels Estats Units, l’empresa DESA i els seus finançadores FMO, FINNFUND i el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica (BCIE). Entre d’altres, la Missió dóna suport a la petició d’una investigació independent, amb la participació d’experts internacionals i la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), que permet identificar els autors materials i intel·lectuals de l’assassinat de la Berta Càceres així com els responsables del conjunt de amenaces, persecució i assassinats en contra dels i les integrants del COPINH.

La Missió Internacional demana cancel·lar de manera immediata el projecte Agua Zarca i totes les concessions donades en territori lenca, sense el degut consentiment previ, lliure i informat de les comunitats afectades, així com altres relacionades amb hidroelèctriques, mineria, explotacions agroindustrials i forestals, renyides també amb la sostenibilitat ambiental i l’acceptació social, especialment quan les mateixes es situen en territoris indígenes.

Reclama la desmilitarització dels territoris indígenes, el compliment efectiu del Conveni 169 de l’OIT i el reconeixement de COPINH com a organització responsable de la seva autonomia comunitària.

La Missió a més recomana al Consell de la Unió Europea a suspendre Hondures de l’Acord d’Associació amb Amèrica Central mentre incompleixi les seves obligacions en matèria de drets humans. Sol·licita al Govern d’Espanya i els Estats membres de la UE avaluar el seu finançament al programa EuroJusticia, suspenent temporalment fins aclarir les responsabilitats sobre l’assassinat de Berta.

També sol·licita al govern dels EUA aclarir la seva participació en la investigació de l’assassinat de Berta Càceres, i que suspengui el Pla per a la Prosperitat del Triangle Nord d’Amèrica Central, i altres programes similars, mentre no es garanteixin els drets humans a Hondures. Així mateix, a més de comprometre la continuïtat del treball de la Missió Internacional “Justícia per Berta Càceres Flores” crida a redoblar les accions de solidaritat amb els i les integrants de COPINH, la família de la Berta Càceres, Gustavo Castro i totes les organitzacions i persones hondurenyes defensores dels drets humans i ambientals, en la seva lluita contra la violència i la despulla als quals estan sent sotmesos.

La Missió agraeix profundament la inspiració, els testimonis i el suport rebuts durant la seva visita al país, i fa seu la petició de la família de la Berta Càceres i del COPINH, per comptar amb l’acompanyament internacional per tal de garantir el dret a la vida dels membres del COPINH. Petició que es presentarà també en la Trobada Internacional de Solidaritat que té lloc els dies 13, 14 i 15 d’abril, a Tegucigalpa i L’Esperanza/Riu Gualcarque.

Recursos
•    Resumen ejecutivo de la Misión Internacional “Justicia para Berta Cáceres”
•    Informe completo de la Misión Internacional “Justicia para Berta Cáceres”
•    Información sobre el Encuentro Internacional de SolidaridadImpunidad): m.vargas@tni.org – (34) 662 02 64 97 00

La Missió Internacional “Justicia para Berta Cáceres Flores” estava integrada per:

  • Miguel Urbán Crespo – España, Miembro del Parlamento Europeo por PODEMOS – Grupo de Izquierda Unitaria Europea, Izquierda Verde Nórdica GUE/NGL, miembro de la Comisión de Asuntos Exteriores y de la Subcomisión de Derechos Humanos.
  • Candelaria Ochoa – México- Doctora en Antropología Social y Diputada del Congreso de la Unión.
  • Pedro Arrojo – España, Doctor en Ciencias Físicas – Profesor de Análisis Económico de la Universidad de Zaragoza y Diputado por PODEMOS en el Congreso de los Diputados de España.
  • Mirna Perla Jiménez – El Salvador, Ex Magistrada Corte Suprema de Justicia de El Salvador. Miembro de la Comisión de Verdad de Honduras.
  • Nora Cortiñas – Argentina, defensora de los derechos humanos, Madre de Plaza de Mayo-Línea Fundadora. Profesora en la facultad de Ciencias Económicas de la Universidad de Buenos Aires. Miembro de la Comisión de Verdad de Honduras.
  • Brian Finnegan – Estados Unidos, AFL/CIO (Federación Estadounidense del Trabajo y Congreso de Organizaciones Industriales que representa 12.2 millones de afiliados) y en representación de la Confederación Sindical de Trabajadores y Trabajadoras de las Américas.
  • Beverly Keene – Argentina, Diálogo 2000 y Jubileo Sur/Américas.  Integrante de la Campaña Global para Desmantelar el Poder de las Transnacionales y poner fin a la Impunidad.
  • Natalia Atz Sunuc – Guatemala, Amigos de la Tierra América Latina y el Caribe (ATALC), integrante de la Campaña Global para Desmantelar el Poder de las Transnacionales y poner fin a la Impunidad.
  • Gustavo Lozano – México, Abogado del Centro Mexicano de Justicia Ambiental y del Movimiento Mexicano de Afectados(as) por las Presas y en Defensa de los Ríos (MAPDER)   en articulación con el movimiento centroamericano.
  • Zulma Larin – El Salvador, Coordinadora Red de Ambientalistas Comunitarios y Coordinación de la Alianza por la Gobernabilidad y la Justicia.
  • Adolfo Taleno – Nicaragua, Coordinación continental del Grito de las y los Excluidos.
  • Bartolomé Chocoj Camey – Guatemala, Coordinación continental del Grito de las y los Excluidos.
  • José Olvera – México, Unión Nacional de Trabajadores (UNT) México y Confederación Sindical de Trabajadores y Trabajadoras de las Américas (CSA).
  • Everardo Piche – El Salvador, Coordinación de la Red de Ambientalistas Comunitarios y de Jubileo Sur / Américas.
  • Tom Kucharz – España, Asesor político de la delegación de PODEMOS en el Parlamento Europeo. Integrante Ecologistas en Acción y de la Campaña Global para Desmantelar el Poder de las Transnacionales y poner fin a la Impunidad.

ESTRENA | Papil·loma: les dones hem de decidir

El 31 de març, a les 19h, als cinemes Girona, s’estrena el documental “Papil·loma, les dones hem de decidir!” realitzat per Entrepobles, Caps i Sicom.

Un documental necessari!

Podeu veure més informació a: https://www.facebook.com/events/199507993754216/

Molta activitat, però no al bloc

PedresCaialsGairebé quatre mesos sense actualitzar el bloc. El temps passa volant i, quan la feina s’acumula, les xarxes socials descendeixen en l’escala de prioritats. Com a mínim en la meva.

Evidentment, aquest és un error que algú que, com jo, és freelance, no es pot permetre. Mantenir el bloc actualitzat i una -ni que sigui petita- presència en els perfils públics és fonamental en els temps que corren.

Però la vida marca uns ritmes, el temps vola, i les hores del dia estan limitades. Així que, malgrat les recomanacions de la gent experta en marqueting a xarxes socials… aquí estem. Caials continua, i ja camina cap a l’any i mig d’existència. Segurament gràcies a aquelles altres xarxes socials que no són virtuals, a aquelles xarxes que es basen en el coneixement i la confiança interpersonal, els projectes flueixen, malgrat que els períodes d’activitat siguin més aviat irregulars. Bé, potser la paraula no és irregulars: són per a embogir. O molt, o poc. També és cert que aquests mesos s’hi han sumat experiències noves, summament enriquidores i desbordants.

Així que, amb un agraïment profund per la confiança dipositada, pel treball compartit, pels aprenentatges, pels espais generats… Caials camina cap a l’any i mig de vida.

P.D. Si t’interessa, he actualitzat l’apartat d’Experiència -no encara el Linkedin (error!).